La Lomloe, un terratrémol laboral per al professorat tècnic d’FP sense grau

Des d’un principi la Lomloe prometia prendre un nou rumb ideològic en l’Educació espanyola. Entre les moltes reivindicacions que tenia l’actual govern progressista en l’àmbit educatiu estava la de prestigiar a la Formació Professional, de manera que es tombaren tots els prejudicis que tenia en contra seua.

Fins ara, en els centres en els quals s’impartia FP el professorat es dividia en dos grups; els professors del Cos de Secundària, que s’enquadren en el grup salarial A1, mentre que per un altre estava el cos de PTFP (Professorat tècnic d’FP), emmarcats en el grup salarial A2, amb el seu consegüent menor retribució econòmica. Això ha suposat una distinció al llarg dels anys en pràcticament totes les comunitats autònomes de l’Estat Espanyol contra la qual s’han rebel·lat els professors tècnics d’FP, que sempre han demandat una equiparació en les condicions laboral. Aquesta campanya pels seus drets s’ha regit pel lema “a igual treball, igual salari i condicions laborals”.

No obstant això, el marc legislatiu de la Lomloe no ha respost a aquestes peticions, sinó que ha exacerbat més el malestar d’una part del col·lectiu de professors tècnics, principalment a causa de la seua disposició addicional onzena, en la qual integra en el Professorat de Secundària d’FP (PSFP) a aquells amb titulació universitària en la data d’entrada en vigor de la llei. Els que no complisquen amb aqueixos requisits romandran en el cos declarat a extingir de professors tècnics de Formació Professional. De manera que no s’ha regulat l’accés ni l’equiparació salarial amb el cos PSFP i deixa al cos a extingir als professorts tècnics sense titulació universitària.

Vicente Tamarit, PTFP interí amb titulació d’FP, està dins del grup dels més damnificats per la nova llei: “realment nosaltres no sabem amb certesa que serà nosaltres. Estem mobilitzant-nos per a traslladar les nostres queixes a membres del govern”. La mesura ha suposat un enorme descontent entre el PTFP sense titulació, que ha vist com aquest intent de dignificació de la FP ha resultat totalment contraproduent de cara als seus interessos. Guillermo Martí, sotssecretari general d’UGT-PV i professor d’FP amb tres dècades d’experiència, declara “Els legisladors no han entés la nostra reivindicació històrica. Jo no vull ser professor de secundària, sinó tindre les mateixes condicions laborals que ells”. A més, denúncia la ‘titulitis’ del sistema: “Per a aquest àmbit cal perseguir l’excel·lència formativa-laboral, perquè és el que demanden les empreses, més Formació Professional. Aqueixa qualitat s’aconsegueix transmetent unes destreses en el camp pràctic. El que tenim és una ‘titulitis’ absurda que no llança un bon missatge per part dels polítics.

D’altra banda, es tracta d’un contrasentit que famílies professionals com a “Imatge Personal”, “Perruqueria” o “Pastisseria” requerisquen d’aquests requisits quan per les seues característiques els seus docents no tenen cap vincle amb les titulacions universitàries. La seua capacitació no depén d’això.

Per altra banda, el canvi permetrà al professorat tècnic d’FP que sí té la titulació universitària accedir a un nou cos docent i, per tant, millorar les seues retribucions.

NOTA: Article editat l’11 de febrer per contindre errades el text original.