fbpx

Miguel Soler: "La ràtio més significativa és el nombre d'alumnes que hi ha per cada professor"

Miguel Soler és secretari autonòmic d'Educació en la Comunitat Valenciana, la qual s'ha reconegut, durant la pandèmia, com un referent per resposta anticipada.
Pablo RoviraMartes, 9 de noviembre de 2021
0

Miguel Soler és secretari autonòmic d’Educació… i alguna cosa més. Dins del mestissatge que regeix el Pacte del Botànic, forma un tàndem polític amb el conseller Vicent Marzà que gestiona la Conselleria d’Educació. Com a referent educatiu, un d’ells, del PSOE, ha participat activament en els canvis normatius del sistema educatiu posats en marxa per l’actual Govern.

Pregunta. Vivim un període escolar excepcional per la pandèmia. què creu que romandrà d’aquesta època?
Resposta. —Una d’elles la desaparició del concepte d’aula informàtica. S’ha accelerat un procés de digitalització que estava en marxa, però s’ha accelerat. Quan el professorat va tindre la necessitat de fer-lo qui no estava habituat a això perquè també es va posar les piles. Ara ja hi ha cursos de formació. Enguany hem agafat hem agafat un munt de formadors per a anar per tots els centres organitzant plans específics de formació en la competència digital és a dir que això seria un engranatge s’ha produït un canvi que ha vingut per a quedar-se. Després, tot el que hem estat debatent entorn de l’avaluació, promoció, titulació etcètera. Bo perquè cal veure també que precisament les mesures adoptades durant aquests últims anys, per exemple, respecte al que fora l’equip de professors qui pren les decisions ja estan recollides en el reial decret de promoció.

Un altre tema que ha vingut per a quedar-se: això de fer moltes activitats a l’aire lliure. També el treball per àmbits, pensant no en l’alumnat amb dificultats sinó pensant en tot l’alumnat. La veritat és que els resultats són molt positius.

Es pot incrementar el nombre de professors i al centre donar-li autonomia perquè decidisca

No obstant això, una decepció per als docents han sigut les ràtios, que han tornat a les xifres prepandèmiques.
—Jo crec que la ràtio més significativa és el nombre d’alumnes que hi ha per cada professor en el centre, no quants alumnes per aula. Si tu dius partirem un grup en dos, pots fer dos grups o que entren dos professors a l’aula. La ràtio continua sent 30, però amb dues profesors. És evident que la inversió econòmica és la mateixa, per tant, la clau és com és la millor manera de poder treballar amb aqueixos alumnes durant tot l’any o en una part del curs. Si la ràtio fora un element tan general en tota la zona rural traurien excel·lents de mitjana i no és el cas. És important? Clar, és bastant evident, però també es pot incrementar el nombre de professors que hi ha en un centre i al centre donar-li autonomia perquè decidisca. Crec que és bastant més rellevant incrementar el nombre de professors. Hui en la Comunitat estem en 10 en Secundària i Batxillerat i a 11,2 en Primària. Aqueixa ràtio any no ha pujat per l’increment de professors.

Va haver-hi una percepció que la Comunitat Valenciana era referent de gestió durant la pandèmia A què ho atribueix?
—Crec que hi ha dues causes fonamentals. Una, el ser conscient de la necessitat de planificar amb temps una història d’aquesta envergadura. En ser conscients que calia planificar-lo amb temps, una vegada que es va prendre la decisió que per a poder afrontar el curs 2020-21 calia incrementar el nombre de professors, fer els protocols corresponents i tal, tot això ho vam fer a l’estiu …i això no ho va fer cap comunitat autònoma perquè estaven encara esperant al ministeri.

Segon, que en aqueixa planificació s’haja escoltat a tots. És a dir, jo crec que hem vingut a més reunions que en la vida amb tots els sectors. Creem a més el fòrum d’Educació, que jo crec que va ser fonamental perquè era el tindre un espai on estar junts la vegada. Per això, es va aconseguir un acord tant amb la pública com amb la concertada en plena pandèmia.

Sobre els currículums, la llista de continguts és molt semblant a la de sempre

Ara estan en procés de debat els currículums, i el seu enfocament competencial està sent polèmic.
—Jo crec que hi ha unes certes coses que s’han instal·lat en l’imaginari col·lectiu que no es corresponen amb la realitat. És més, a mi em continuen semblant excessius. Els currículums mai els han fets els polítics Qui s’asseu a escriure el Currículum de Matemàtiques? El professor de Matemàtiques. No s’ha produït una retallada d’alguna cosa. El canvi fonamental està a introduir les competències clau. La llista de continguts dels curriculums proposats ara és molt semblant a la de sempre. Jo crec que moltes vegades el debat públic, més enllà de compartir o no determinades qüestions, no se centra en el que de veritat és el canvi curricular, sinó en altres coses.

Hi ha un canvi molt valencià, que ha sigut el nou el nou model d’orientació.
—Sí, lògicament un canvi d’aqueixa dimensió cal esperar una mica per a poder fer una valoració rigorosa d’aquest, però estem profundament convençuts que la incorporació de la figura de l’orientador als centres canvia una mica la perspectiva de treball. Ja no és algú que per molt que foren molts dies és una persona aliena al centre. Ara està sent participe de la presa de decisions entorn del projecte del centre. El canvi és espectacular, una altra manera de concebre la integració en el centre. S’ha intentat rescatar la part positiva de coordinació, amb la part positiva que estiguen integrats en el dia a dia. Les possibles pegues al model que hi ha al principi estic convençut que en un parell d’anys estaran més que assumides.

La Lomloe permetria el retorn de les línies íntegrament en valencià Hi ha previsió de canviar la llei de plurilingüisme?
—No.

Estem convençuts que incorporar als orientadors als centres és una mesura molt positiva

Un altre canvi important que arriba és la nova Llei de Formació Professional.
—La nova llei que ara s’està negociant va en la línia que creiem que és la línia del futur sobretot pensant en la formació al llarg de la vida i que ningú acabarà d’estudiar. Per això és una llei potent del futur que va acompanyada d’una impulsió econòmica potent. La llei planteja un model que puga fer possible de veritat que tots els alumnes continuen estudiant fins als 18… en Batxillerat o en Formació Professional o combinant formació i ocupació. I que no hi ha itineraris impermeables. No pot ser que als 16 anys els alumnes prenen l’opció d’FP, universitat o posar-se a treballar i després ja els siga impossible canviar. El reconeixement i acumulació dels aprenentatges també forma part del nou model d’FP.

0
Comentarios