Els partits substitueixen a Educació per a pacificar el plurilingüisme

Els portaveus del PSPV, Compromís i Podem en Els Corts Valencianes han presentat ¡ una proposició conjunta per a l’elaboració d’una nova llei de Plurilingüisme que fixa un mínim del 25% d’hores lectives en castellà i valencià i del 15% en anglès, que arribe com a màxim a un 25%.

Aquesta proposta deslliga l’increment d’hores en anglès a l’increment d’hores en valencià, tal com es contemplava en el decret de plurilingüisme que va suspendre el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (Tsjcv) després d’un recurs de la Diputació d’Alacant, i es preveu desenvolupar en una normativa posterior la possibilitat de certificar l’aprenentatge d’idiomes.

El contingut d’aquesta proposició de llei ha sigut presentat en el Centre del Carme de València pel conseller d’Educació, Vicent Marzà, i els portaveus parlamentaris del PSPV, Manuel Mata, i de Compromís, Fran Ferri, amb el síndic adjunt de Podem César Jiménez.

Encara que el text encara haurà de superar tràmits de participació pública i el preceptiu en Els Corts, l’aplicació d’aquest nou sistema, segons han proposat aquestes formacions, es faria en tres anys, de manera que el curs 2018-19 s’aplicaria en Infantil i primer i segon de Primària, el 2019-20 en la resta de Primària i el 2020-21 en Secundària i FP.

Programa únic
La possibilitat de sol·licitar exempcions en l’estudi del valencià en zones castellano-parlants que contempla la Llei d’Ús es manté vigent, si ben el text contempla un esforç de l’Administració per a aconseguir la plena implantació del plurilingüisme en forma de formació del personal docent, professorat extra o material curricular específic, entre uns altres.

En l’article 11 del seu capítol primer, la proposició de llei contempla que “la Conselleria promourà que els centres educatius sostinguts amb fons públics vehiculen el 50% del temps curricular en valencià” i “el 25% en anglès”.
“S’aplicarà un sol programa en tot el territori segons unes proporcions que atenen a criteris pedagògics. Els centres podran optar a oferir més anglés -o una altra llengua estrangera- del que oferien, encara que amb el límit del 25% per a no posar en perill l’aprenentatge d’altres matèries”, ha apuntat *¡Marzá.

Malgrat que es deslliga la relació d’hores de valencià i anglès, el conseller ha insistit que “es parteix d’un graó més alt que l’actual” en l’ensenyament en ambdues llengües, atès que els centres que ja ofereixen més d’aqueix 25% en valencià estaran obligats a mantenir-ho.

Aquesta proposta ha sigut comunicada al Ministeri, segons el conseller, qui no ha detallat si de moment s’ha rebut alguna objecció; en cas de prosperar, exigirà que els centres tornen a convocar votacions a través dels seus consells escolars.

Preguntat per les diferències d’aquest model respecte a altres anteriors del PP, en els quals es proposava un fix del 33% en cada llengua, Marzà ha assegurat que “els límits que va fixar el PP no tenien fonament pedagògic, simplement era un terç del total”.
“També ens va dir el conseller (Alejandro) Font de Mora que anàvem a aprendre xinès i no va contractar a un sol professor”, ha recordat.

Mata s’ha mostrat confiat en la possibilitat d’aconseguir acords amplis entorn d’aquest text: “Si no som capaços de posar-nos d’acord amb aquest tema tindrem un problema com a societat, perquè el que contaminava altres debats ja no està” en la nova proposta.

Així mateix, Marzà ha indicat: “El Suprem ha dit que el 25% és adequat, doncs ho complim. Alguna vegada haurem de tirar tots del mateix carro”.

Segons el parer de Ferri, aquesta llei té “la marca del Botànic” i ha garantit que estarà oberta a la participació de tota la comunitat educativa.
“Suposa un gran avanç i deixa a l’elecció de cada consell escolar la decisió de fixar les hores en cada llengua, aqueixa decisió que ja es va produir i que va ser atacada en els despatxos”, en referència al citat recurs de la Diputació d’Alacant, governada pel PP.

Les aportacions de Podem al text han sigut, entre unes altres i segons Jiménez, l’establiment d’un programa únic, un calendari d’aplicació reduït i sistemes d’avaluació cada dos anys en lloc de quatre.

D’aquesta manera, el Consell deixa en mans dels Corts la rectificació del decret de plurilingüisme que havia xocat amb els tribunals i la protesta social, sobretot a Alacant. Així mateix, el Consell renuncia, segons aquest articulat, a qualsevol besllum d’imposició de la immersió lingüística.